QUÈ ÉS EL SIBO?

Aquesta síndrome es descriu per l'anòmala i excessiva presència de bactèries a l'intestí prim que normalment es troben a l'intestí gros; i s'associa a símptomes tals com: dispèpsia, flatulència, nàusees, inflor i dolor abdominal, fatiga, diarrea i restrenyiment.

En termes quantitatius, clàssicament s'ha definit per la presència de >1000 (variant en funció d'autors) UFC (unitats formadores de colònies) a l'intestí prim proximal.

En pacients sans, l'intestí prim proximal conté quantitats relativament petites de bactèries degut a l'acció de l'àcid gàtric, la vàlvula ileocecal, l'acció dels enzims pancreàtiques i la motilitat de l'intestí prim.

Factors de risc:

*Anormalitats anatòmiques com diverticulosis de l'intestí prim.

*Canvis estructurals post-quirúrgics com la ressecció de la vàlvula il.leocecal, bypass o Y-de-Roux.

*Fàrmacs que disminuiexen la motilitat intestinal: narcòtics, anticolinèrgics, antidiarreics.

*Hipo o aclorhidria (falta o ausència d'àcid gàstric) per cirugia, gastritis autoinmune o bé, per antiàcids inhibidors de la bomba de protons.

*Alteració de la motilitat de l'intestí (sigui quina sigui la causa: celiaquia, malaltia intestinal inflamatòria, enteritis per radiació, adherències de l'intestí prim, diabetes, esclerodèrmia i amiloidosi)

Conseqüències associades al SIBO:

SIBO ha estat associat a les següents condicions: SII (síndrome de l'intestí irritable), rosàcea, encefalopatia hepàtica, obesitat, gastroperèsia, síndrome de Parkinson, fibromiàlgia, pancreatitis crònica, malaltia renal terminal i malaltia inflamatòria intestinal.

Conseqüències nutricionals de SIBO:

*Malabsorció de grasses amb conseqüent esteatorrea i pèrdua de vitamines liposolubles.

*Lleu hipoproteinèmia (proteïnes en sang), és poc freqüent que porta a una desnutrició severa si no hi ha una altra malaltia intestinal.

*Dèficit de cobalamina (vitamina B12).

*Nivells normals o lleugerament elevats de vitamina K i vitamina B9 (folat) per la seva producció per part de les bactèries.

Aquestes conseqüències hauran de ser descartades i/o tractades pel metge.

Tractament de SIBO:

El tractament de SIBO  tenen 3 pilars bàsics:

1- aconseguir la remissió

2-mantenir la remissió.

3-tractar o modificar la causa directa/indirecta de SIBO.

*Tractament antibiòtic. encara falta evidència clara sobre el seu ús. Per pacients amb al.lèrigies als antibiòtics o que no responen corectament a les dosis òptimes d'aquests, els metges poden aconsellar una dieta elemental (fórmules nutricionals on els nutrients estan digerits) de manera temporal per a aconseguir la remissió de SIBO. 

*Després de la remissió, SIBO pot reaparèixer. Es sugereixen algunes opcions per a mantenir la remissió: medicaments promotors de la motilitat intestinal; dieta baixa en FODMAP: fins la data. no hi ha cap estudi que comprovi els efectes d'aquest tipus de dieta, no obstant, les intoleràncies a sacàrids són freqüents SIBO, i teòricament, una dieta baixa en aliments fermentables disminueix la probablilitat de sobrecreixement bacterià per un ambient menys favorable per això.

Per tant, a nivell dietètic, sembla ser l'opcoó més raonable per a mantenir la remissió del SIBO aconseguida amb la dieta.

*El SIBO sol ser una malaltia secundària a una altra, i mentre no s'elimini la causa, la reaparició del SIBO té una alta probabilitat. No obstant, moltes vegades és impossible eliminar la causa primària. Aquí, entren en joc els probiòtics, prebiòtics i/o simbiòtics am l'objectiu de substituir la microbiota "dolenta" per la ·bona". Un estudi mostra que la suplementació amb probiòtics pot reduir el sobrecreixement bacterià, reduir les concentracions d'hidrogen i alleugerir el dolor abdominal.

Autores:

Dra Gemma Semilo León

Laia Pérez Tor