Infeccions urinàries en les dones

Quan s'instal.la la inflamació...

La infecció urinària o cistitis es deu a la colonització de la uretra, el canal que permet el pas de l'orina des de la bufeta, i després de la bufeta per certes bactèris procedents de l'intestí, les enterobactèries. Existeixen tres tipus d'enterobactèries responsables d'aquestes infeccions: Escherichia coli o colibacil, Proteus i Klebsiella. En el 75% a 90% dels casos, el patògen causal és Escherichia coli. El patògen s'adhereix a la paret de la bufeta i, una vegada instal.lat, es multiplica. Això produeix una inflamació: la cistitis.

Aquestes enterobactèries transiten per la capa hidrolipídica entre l'anus i l'entrada de la vagina. La presència de lactobacilos protectors en la vagina permet evitar la infecció, però, quan aquesta protecció natural es debilita, és a dir, en cas de disbiosi, l'entorn es torna favorable en el seu desenvolupament.

Reconèixer una infecció urinària.

La infecció urinària provoca una sensació de cremor en el moment d'orinar, una necessitat freqüent i dolorosa d'orinar i una orina tèrbola o mala olor....Aquests símptomes tan característics poden se suficients per establir el diagnpostic. Per a determinar de manera precisa la bactèria causal, es realitza un examen citobacteriològic de l'orina en el laboratori d'anàlisis.

Les dones menopàusiques estan més exposades al risc d'infecció urinària. En la menopausa la dona experimenta transformacions fisiològiques que la fan més vulnerable a les infeccions urinàries. Amb la caiguda dels estrògens, la paret de la bufeta i el canal de la uretra es fragilitzen i donen lloc a una pèrdua del to muscular. En aquestes condicions, és més fàcil que les bactèries ascendeixen per la uretra per arribar a la bufeta. Poden produir-se llavors pèrdues d'orina, dolor vesical o una infecció d'orina.

Prevenir les cistitis amb una higiene de vida adecuada.

A fi de mantenir aquest equilibri, és important adoptar els reflexos correctes en matèria d'higiene íntima:

-Beure al menys 1.5 litres d'aigua al dia.

-Evitar l'ús de roba massa ajustada i el teixit sintètic.

-Limitar l'ús de tampons i salvaslips.

-Arrentar-se 1 vegada al dia amb un producte d'higiene íntima.

La infecció urinària es desenvolupa sovint després d'una relació sexual, pel que també és importan orinar abans i després de cada relació sexual per a eliminar les eventuals bactèries.

Altres factors de risc pot afavorir l'aparició de cistitis, com l'estrés, el tabac o la menopausa.

L'interès dels probiòtics i les plantes en la prevenció de la infecció urinària recidivant.

El tractament de la cistitis es basa principalment en la toma d'antibiòtics. En uns dies, la majoria de les dones deixen de presentar símptomes. Però les recidives són freqüents. A partir de 4 cistitis a l'any, es parla de recidivants.

En cas de recidivants, una consulta mèdica pot permetre verificar que es tracta clarament d'una infecció urinària i no d'una anomalia dels ronyons, la bufeta o els conductes urinàris.

En cas de recidives, una consulta mèdica pot permetre verificar que es tracta clarament d'una infecció urinària i no d'una anomalia dels ronyons, la bufeta o els conductes urinaris.

Nombrosos estudis han demostrat l'efecte beneficiós dels probiòtics en la prevenció de les cistitis. La cepa probiótica Lactobacillus helveticus, en especial, té una gran  capacitat d'inhibició de l'adhesió dels principals patògens urogenitals.

Algunes plantes, per les seves propietats antiadherents, antibacterianes, antiinflamatòries o diurètiques, poden contribuir a limitar les infeccions urinàries. El nabiu , l'ortosifó i la velosilla es recomana especialment en cas de cistitis.

Mentre que la vellosilla, gràcies a les seves propietats antisèptiques, impediria la proliferació de les bactèris, el nabiu i concretametn, les proantocianidines (PACs) de tipus A que conté, i l'ortosifó inhibiria la fixació de les bactèries.

Al bloquejar les interaccions entre bactèris i cèl.lules, el nabiu i l'ortosifó limitaries la infecció.

Les plantes redueixen l'adhesió dels patogens, mentre que els probiòtics, utilitzats durant un temps perllongat, actuen directament sobre l'equilibri de la flora vaginal. L'acció conjunta d'aquests productes associat a una bona higiene íntima podria prevenir les cistitis recidivants.